dilluns, 16 de desembre del 2019

Moment


Tot d'un plegat el temps s'atura,
no hi ha res ni al darrere i al davant. 

Tot d'un plegat el món mesura
el silenci ple d'aire al volar.
Tot d'un plegat el món observa 

com res no importa fora del teu alè,
i només un au afanosa es presenta
i et torna al punt on ets present. 
Ella vola però no molesta
i piula sense parar,
aliena a la teva calma,
calma eterna en un instant.
El temps i l'espai es pleguen
i de sobte ni ets aquí ni ets allà, 

només tens al cor una cosa,
buit de tot el que no cal.
Només una cosa però tan immensa 

que et desborda la boca i el cap. 
L'amor t'invadeix sencera
i t'entra i surt al respirar.
Com l'aire, ple i buit a l'hora,
com l'aire que dins i fora és per igual, 

dins i fora incansablement circula, 
entra i surt sense que ho puguis evitar, 
t'inunda una i un altra vegada
i tu et rendeixes a la seva immensitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada