dijous, 20 de febrer del 2020

Tornar hi

Arraulida en la desconfiança
cerco una mica de consòl.
Trobo el caliu de l'esperança
i l'amor de qui em vol.

No vull fugir, només entendre
què fa que m'entortolligui tant!
El forat al pit pesa,
ploro i no s'en va!

M'equivoco moltes vegades,
cercant fora el que és dins.
Només puc comptar amb l'aire
que sempre és infinit.

Trenco la por que m'embolica.
Respiro l'aire al meu voltant.
Cerco la força per albirar el dia
i començo de nou a caminar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada